Estimats Raúl, Brian,
Maria, Manel, Evelyn, Lucas, Marta, Hèctor, Clara, Óscar, Andreu i Dani.
Sembla que va ser ahir, però han passat ja tres cursos des que començàrem a
estar junts a les classes de valencià de 4t.
Hem passat moments de tot tipus, però crec que tots recordarem especialment
els bons i els més divertits.
He intentat que al llarg d'aquestos cursos aprenguéreu i es preparàreu el
millor possible per a la nova etapa que ara us espera; però el que sempre m'ha
preocupat per damunt de tot és que sigueu bons companys i persones respectuoses
uns amb els altres.
La majoria esteu junts des dels 3 anys; alguns han marxat durant aquestos cursos
i altres, com Manel i Evelyn, s'han incorporat al nostre grup i crec que se
n'aniran d'ací amb la sensació d'haver estat entre nosaltres molt més temps.
Hui és el final d’un camí i el principi d’un altre; ni millor ni pitjor,
diferent; en el que viureu noves etapes de la vostra vida.
No vull fer-lo més llarg, però sí vull desitjar-vos el millor; desitjar
també que en un raconet del vostre pensament pugueu recordar tots eixos
mestres, alguns ací hui i altres que no han pogut estar, que d’alguna manera
vos hem acompanyat durant aquestos anys de la vostra vida.
L’altre dia coneguérem un personatge tan real com imaginari, “Caragol”.
M’agradaria que poguéreu viure sempre amb la il·lusió de fer allò que més
estimeu.
I com no, no puc acabar d’una altra manera que dedicant-vos un poema que
tots coneixeu de Carles Cano, perquè en el futur sempre vos acompanye un gran
somriure.
Somriu
(Carles Cano)
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.
Juny
2017
